dimecres, 18 de febrer de 2015

Historietes per pensar

L'altre dia a la feina em vaig trobar en una situació molt incòmoda...

Va arribar un gup escolar de 4t ESO, d'aquells que per la vestimenta i pentinats t'esperes que siguin més moguts i més trapelles (estereotips que intentem evitar).

Comencem la visita i la professora, tota seria, comenta que ha de vigilar la mala educació del grup (encara no havien dit res) i s'asseu davant d'ells per controlar-los. De sobte, treu el mòbil i comença a escriure i enviar missatges. Podeu imaginar quina va ser la meva cara de sorpresa!!
Quina imatge els hi està donant? Com vol controlar la mala educació si ella mateixa ja no respecta la gent que està fent l'exposició pel seu grup?

Seguint amb la visita em demana que els comuniqui que no poden fer certes coses (ja havíem indicat quines eren les normes a seguir) perquè ella ha vist mals comportaments però sense concretar qui els havia fet. Jo respectant la decisió de la professora, em dirigeixo als alumnes, amb un to neutre i exposant els motius corresponents, sense imposar-me però explicant quines són les normes i les conseqüències de no seguir-les.

Al llarg de tota la visita, la professora va seguint amb el seu to seriós i distant amb els alumnes.

En acabar, vaig poder comprovar que el grup era fantàstic! Tots els alumnes tenen moments més moguts, de petita desobediència...i aquest grup no era una excepció! Però van mantenir un total respecte cap al meu company i cap a mi,  interessant-se per la visita, pel funcionament de tot el que veien i preguntant si s'havien portat bé o no.

La meva pregunta és: cal marcar una normativa tant rígida o imposar-la com ho feia la professora? O és més eficient explicar i raonar els motius pels quals els "prohibim" fer alguna cosa?





4 comentaris:

  1. Hola Laia, quin bloc tan fantàstic! bona reflexió, la disciplina és un dels temes que debatuts de l'educació, i als instituts encara ho deu ser més. El bon mestre és aquell que sap estirar la corda però sap que els alumnes tenen clar fins a on poden arribar.
    Increïble lo del mòbil, mare meva!
    Seguirem el bloc, com dius tu: mai es deixa d'aprendre

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan pel comentari, però com ja ha comentat la Laia el seu bloc és un altre :)

      Elimina
  2. San, tens tota la raó!

    Joan, crec que t'has equivocat de bloc... el meu és www.cosetesdenores.cat
    Tanmateix és cert que aquest bloc també és fantàstic. ;)

    ResponElimina